Observem atònits com s’esquincen les vestidures autors consolidats i prestigiosos perquè la pirateria ha liquidat els beneficis que els oferien els contractes editorials a l’ús. És una nova convulsió digital, com tantes que n’hem vist i tantes que en veurem.
En el món digital en què ens estem immergint, l’autoria continuarà generant beneficis econòmics, però no pas a “tant la peça”. Això s’ha acabat per sempre tant en l’escriptura com en la música o el cinema. Desenganyem-nos: fins i tot la producció seriada d’objectes (de plàstic, de metall) també abandonarà progressivament el “tant la peça” amb la irrupció de les impressores 3D.
Si algú té deures pendents en aquest moment no són tant els autors com els editors, que han de renovar radicalment el seus models de negoci basats en la serialitat i la venda d’objectes físics o simbòlics.
Mentre la indústria editorial no faci aquest esforç de creativitat i innovació, els autors viuran una fase d’intempèrie i nuesa. I crec seriosament que aquesta etapa no els perjudicarà sinó que els reforçarà: contra els que pensen que una colla de xitxarel·los provinents dels blogs i les xarxes socials i que mai han passat filtres editorials es menjaran el món, penso que en iguals condicions de nuesa es definiran clarament els millors.
Ja arribaran els enganys i les prevendes. Però, per un temps, el món digital pot ser el món de l’autoria nua.
