Reprenc aquests apunts sobre escriptura digital per parlar de l’Adrián Salcedo, un poeta que ha sabut deixar de banda el fetitxe del paper per solcar, sense por, el món de les pantalles com a suport per a la poesia.
L’Adrián té com a medi natural el mar dels signes digitals, per edat i per formació. Graduat en Ciències Polítiques, s’ha especialitat en noves narratives audiovisuals, ha fet un màster d’art, literatura i cultura contemporània i un postgrau amb la Fura dels Baus. Com a poeta, va ser finalista del Salvador Iborra, va dissenyar la portada de l’obra guanyadora d’aquest mateix concurs, ha intervingut en diversos recitals i ha publicat en revistes vàries. Em quedo curt en aquesta nota biogràfica i us suggereixo que mireu el seu web.
El seu últim treball en poesia digital és eros.cat, que ha publicat el dia de Sant Valentí de 2022. Quan l’obrim, veiem en pantalla dues seccions de catorze codis QR (Sant Valentí és el 14 de febrer). Enmig hi figuren les paraules “L’eros correspost” que s’expandeixen i s’encongeixen sense parar i que, sota, duen escrit “poema visual”. Els codis QR, com sabeu, són un dels recursos més populars de la realitat augmentada. Ens permeten associar signes a una realitat física i, així, enriquir-la. Algú els va pronosticar poca vida i, en canvi, han esdevingut un estàndard que trobem a tot arreu i que per a Salcedo és un recurs poètic i simbòlic, una eina per velar i revelar misteris.
El poema és inaccessible a ull nu perquè fins que no ens transhumanitzem una mica, encara som incapaços de descodificar aquests laberints simbòlics atapeïts de textures rares. Hem de recórrer doncs a un lector de codi QR, que actualment tots els mòbils porten de manera nadiua. En un petit vídeo fresc i irònic, el mateix autor ens ofereix la possibilitat de fer aquest exercici sols o en parella.
Salcedo ens mostra l’objecte amorós esdevé un deus absconditus que fa tat de tant en tant, un tat físic, però que roman entre pantalles i mòbils la major part del dia. Som, doncs, davant una nova escena romàntica de Sant Valentí en què la presencialitat ja no obvia la permanent intermediació digital i on les paraules amoroses es redueixen a una conversa fragmentària de Whatsapp, entre l’absurd i una tendresa desoladora: “Els genitals tenen / una sola forma de descobrir l’altre / Oh”, “hahahaha”, “Tinc un jo agafaet al no-jo / que em caduca, / m’amida, em provisionaleja”, “Prorratejar un pessic del sentit, / solt, sota la manta”.
Descobriu-ne vosaltres tot l’esplet, però no perdeu de vista el que ha aconseguit: distanciar-vos de l’emoció de l’idil·li per oferir-vos-el amb tota la cruesa convertit en objecte poètic. Si la poesia convencional ho assoleix amb eines com la retòrica o la ironia des del text mateix, Salcedo ens hi aproxima combinant la paraula amb elements digitals, que ja són part indestriable d’unes relacions cada vegada més transmediades.
L’obra més ambiciosa de l’autor és Elquenovol.cat. Com passa a eros.cat el títol ja és significatiu. Si allí s’encongia i creixia, aquí quan ens hi acostem fa un efecte mirall. Tenim una pista clara: només si hi interactuem veurem el que hi ha darrere el mirall, és a dir, podrem copsar alguna cosa del sentit que l’autor vol transmetre. Si hi cliquem, ens permet accedir a una pantalla amb un vídeo i uns principis que ens donen algunes pistes del que pretén; per exemple, ”superar l’esteticisme català, els temes de què es parla constantment als poemaris i les formes que produeixen.”
Salcedo vol trencar amb la poesia que es fa i fent-ho, de fet, s’inscriu en una determinada tradició de la poesia que es fa, que és la que neix del romanticisme i el modernisme, es transfigura amb l’avantguarda i reprèn amb la contracultura. Afirma Salcedo “L’elquenòvol transforma la tradició dels certàmens literaris catalans. El llibre ha de continuar, però hem de permetre el pas cap a l’ampliació de continguts: des de premis de caràcter virtual fins a poemaris en format web, etcètera.”
L’obra s’estructura en unes seccions denominades Monolingüe, Bilingüe, Trilingüe, Quadrilingüe, Pentalingüe i, a banda d’un apartat de Contacte, que té un caràcter purament instrumental, hi ha, una darrera secció programàtica: Irracionalitzador (si hi accedim veiem que el nom complet és “Irracionalitzador del port i les gavines”, d’adscripció literària òbvia). En aquesta secció s’atorga un rol productiu al lector, que pot escriure els seus versos en un formulari i prémer un botó que en fa variacions modificant-ne l’ordre aleatòriament o permet dibuixar amb el text que ha creat.
Aquesta invitació a la participació del lector, ben habitual en la literatura digital, és tot una un proclama que invita a girar les relacions literàries vigents, però hem d’endinsar-nos en els apartats previs (Monolingüe, Bilingüe, etcètera) si volem penetrar en el moll de l’os de l’estil de l’autor. Com la major part de la poesia digital, però també com una part important de la poesia catalana actual, el primer que constatem és que és ergòdica, és a dir que requereix un esforç del lector per travessar el text i penetrar-ne el sentit. L’esforç va més enllà de la simple reflexió: cal interactuar-hi i aquest interactuar comporta llegir i rellegir, que vol dir llegir novament, ja que la interacció o la reiteració provoca un canvi en el text, a banda que hi hagi elements autònomament interactius que ens obren noves vies de significat.
Cada apartat del treball de Salcedo és de fet el mateix poema, però amb variacions respecte de l’anterior, com si afegís capes de significat i en aquest sentit els títols dels apartats són ben trobats perquè és com si enriquís amb més llengües o llenguatges al llenguatge primigeni: “Per a parlar bé d’un tema, s’ha de rondar el tema; /així és fet l’amor”, afirma. I això és factible fins i tot quan llegim i rellegim sempre el mateix apartat. La poesia de Salcedo ronda sempre l’objecte amb l’ajut dels mecanismes digitals. És una ronda, si es vol, perpètua i interactiva. I una cosa molt important: no cau en la temptació de la multimèdia desbocada o l’excés d’efectisme digital. La paraula és central encara.
Això sí, a cada vers s’hi manifesta la voluntat de transformar la poesia vigent: “l’Elquenòvol;/ no prega de cures domèstiques, / de llar, llum o forces essencials. / Les metàfores no se li apropen / i els guions li manquen, / les paraules en llibertat l’arrufen i amb aquesta gràcia mira desafiant”. Ens diu això, però hem de relativitzar aquesta combinació de versos, ja que si llegim successivament un mateix apartat actualitzant la pàgina o sortint i tornant-hi a entrar, veiem que cada vegada els combina de manera diferent. Salcedo ho ha dit, doncs, però pot no haver-ho dit. I pot haver-ho dit i ara no dir-ho. Per orientar-nos en aquesta inestabilitat, suggereixo de buscar sempre aquest vers: “La poesia a vós celebra”, que a més d’evocar-nos una formulació pròpia dels goigs, en la manera com es combina amb altres versos cada vegada que actualitzem o canviem de versió, ens dona pautes de la mirada poètica de l’autor.
No voldria acabar sense mencionar dues plaquettes de Salcedo titulades Quaderns d’hiperpoesia que ens aboquen a una revisió de les avantguardes catalanes i dels bestiaris amb un llenguatge tipogràfic i autogràfic molt personal i que no renuncien, en cap moment, al seu discurs poètic, que vol ser renovador.
En aquest mar solitari de la literatura digital en català hi ha nàufrags tronats que ens hi vam aventurar fa molts anys i encara llanguim sobre una fusta molla, però ara hi ha també regatistes joves, com l’Adrián, que afronten les ones del canvi digital pel plaer de fer-ho, sense pors ni manies. Sempre, sempre, mar endins!
