Filòlegs i crítics han debatut llargament quins autors pertanyen al Club Salnitre i no s’han posat d’acord. Botits d’erudicció i cigalons, en alguns congressos han arribat a les mans. És doncs amb neguit que us presentem una llista que en cap cas vol ser canònica i que ateses les circumstàncies caldrà considerar, si més no, agosarada. Vegeu-la:

Ferran Tonet va publicar diversos contes al voltant de l’any 2000. Afectat de cert barroquisme, va afirmar en una revista literària que si mai esculpís un retaule amb els seus narradors preferits, Gonzalo Torrente Ballester ocuparia la fornícula principal. Va competir amb Josep M. Fonalleres en un certamen literari. 

Pere Francitorra Swarz és el pseudònim utilitzat per J. Bravada quan publica textos sobre tradicions i costums. Bravada, habitualment, escriu en cafès, restaurants i establiments turístics de Sitges, tot i que va néixer al Pont de Bar. Hi ha qui sosté que en realitat és un alter ego de Ramon Nonat de Sebir, fill de Vilafranca del Penedès i empadronat a Barcelona. Va competir amb Albert Sánchez Piñol en un certamen literari. 

  • J. Bravada

Tot i que signava els seus escrits amb el pseudònim Pere Francitorra i que segons diversos autors també s’amagava darrere l’heterònim Ramon Nonat de Sebir, s’han trobat alguns manuscrits de poesia autògrafs que en confirmen l’existència, si més no cal·ligràfica.

Ramon Nonat de Sebir és autor d’uns quants contes publicats a la darrera dècada del segle XX en reculls varis de la zona del Penedès. Són obra seva Setmanari i Nocturn amb fred, passió i percussió. Va competir amb Jordi Llavina en un certamen literari.

  • J. Maça-Corcó

Taxidermista resident a Olivella. Durant anys exercí de secretari municipal i és autor de diverses caramelles, a més d’una àmplia obra poètica.

Autora de diversos relats, entre els quals destaquen Quadern d’entomologia, que fou finalista en el 3r concurs de Relats On Line organitzat per TV3 i Edicions 62 l’any 2002. Aficionada al taekwondo, va tenir un llarg idil·li amb J. Bravada, que va acabar com el rosari de l’aurora.

Ton Ferret (1968) va obtenir la menció Vicent Ferrer del Premi Internacional Ciutat de Vinaròs de Literatura Digital els anys 2006 i 2008. De tots els autors del Club és el que té una existència més qüestionada. Tot fa pensar que és un simple pseudònim utilitzat per algun dels altres autors.