Prolegòmens per a una biografia de J.Bravada

Plou. Fa un hivern estrany, que és i no és. J. Bravada també era i no era. Càlid quan se n’esperava fredor. Glacial quan li reclamàvem calidesa. Introbable quan el necessitàvem.

Recordo que als vespres l’esperàvem a la Gamba Grumet. Sèiem al costat de l’única finestra que mirava al port i que el propietari havia fet obrir d’estranquis, perquè les cases, abans, estaven fetes de cul al mar. Ell demanava una cervesa i unes olives: si n’era de frugal! Quan les servien, xarrupava l’escuma i començava a dissertar. L’escoltàvem embadalides i sovint incòmodes, perquè les històries que explicava eren les dels nostres avis, tiets, mares fins i tot. I no eren històries convencionals, costumistes, innòcues. Allà sortien barrabassades, traïcions, íntimes truculències. I les explicava sense compassió, com si no li fes ni fred ni calor que les oients ens veiéssim convertides, de sobte, en familiars d’antics assassins, en descendents il·legítimes de cràpules esfereïdors, en còmplices generacionals de maldats inenarrables. Read more