No han estat pocs els estudiosos que han centrat els seus interessos acadèmics en el Club Salnitre. La biografia dels autors del cenacle, l’entorn on van desenvolupar llur prolixa obra i sobretot la producció que se n’ha conservat han generat dues tesis doctorals, dotzenes d’articles en revistes acadèmiques, col·laboracions en la premsa general i local, i una àmplia disseminació de continguts a la blogosfera, les xarxes socials i la Internet en general. Vegeu a continuació una relació dels principals erudits que s’han immergit en el coneixement del Club Salnitre.

  • Gerard Bofill

Bofill fou el fundador de Los Josepets Liberals, revista local de la Comallega nascuda per una disputa en el si de Los Josepets i antagonista de la revista mare, però també d’El Progrés. Va dedicar-se en cos i ànima a desqualificar i desprestigiar el cercle Salnitre. Si bé n’admetia l’existència, en blasmava la qualitat i considerava eren una colla de cràpules. La seva deriva des del carlisme cap al liberalisme i, posteriorment, cap als moviments alternatius i llibertaris fou comuna en moltes persones de la seva generació, però l’estiu de 1995, després de veure l’espectacle After Dark al Gran Casino de Barcelona, abandonà precipitadament el món de l’erudicció i dels estudis locals.

Filòloga que va negar sempre l’existència del Club Salnitre i va atacar durament alguns dels seus presumptes integrants, especialment J. Bravada. L’arravatament amb què abordava les seves tesis, fílies i fòbies, la va portar a protagonitzar diversos episodis desagradables.  Una disputa sobre el Club durant el ball de festa major va acabar amb una gravíssima batalla campal en què se li va tancar una cadira de tisora just a l’alçada de l’orella dreta, que li va quedar escapçada. Tenaç i coherent, un cop recuperada, va canviar el pentinat perquè no se li veiés gaire l’orella malmesa i va continuar defensant els seus plantejaments amb el mateix entusiasme.

Doctora en geografia, Vallsacosta va aprofundir en els vincles entre els membres del Club Salnitre i la localitat (o localitats) on eclosionà llur producció literària. S’especialitzà justament en una de les polèmiques que més eixoriví intel·lectualment els membres del Club: si la Comallega era o no era Comasòlibes i si l’una i l’altra eren dues localitats geogràfiques o dos noms que designaven la mateixa i per quina raó no sortien mai als mapes. Col·laborà estretament amb l’enginyer Germà Villas i era coneguda per escriure unes frases força espesses.

  • Germà Villas

Enginyer expert en geolocalització per satèl·lit i culturista, fou professor associat al campus vilanoví de la Universitat Politècnica de Catalunya. La seva contribució a l’estudi del Club Salnitre es limità a les col·laboracions amb Ada Vallsacosta. Tancada aquesta etapa, dirigí els seus interessos acadèmics cap a altres àmbits de coneixement.

Tresorer durant dècades del Cercle d’Estudiosos del Cercle Salnitre i de la Vila de la Comallega, en gestionà les publicacions. Gràcies a ell s’editaren els Analecta local i la Miscel·lània Ramon Nonat de Sebir In Memoriam. Fou catedràtic d’història a l’Institut Milà i Fontanals de Vilafranca, on, segons algunes veus, feia pràctiques de telèpata després d’un curs d’estiu amb Josep Mir i Rocafort, Fassman, natural de Sort.  Caminal es jubilà poc després dels Jocs Olímpics.

President del Cercle d’Estudiosos del Cercle Salnitre, s’ha caracteritzat per combatre amb contundència la gestió de la Junta precedent. Responsable de la digitalització dels fons de l’entitat i de projectar-la a Internet, és innegable que ha posat les bases per transmetre el llegat del Club Salnitre a les generacions futures. Un puntal, vaja.