La paraula, encara

La digitalització ha transformat profundament la literatura i ha posat en qüestió els gèneres i els suports convencionals. La conversió dels llibres en fitxers electrònics i, sobretot,la creació literària concebuda integralment des una perspectiva digital confirmen aquesta mutació, que tan bé han descrit Oreto Doménech i Laura Borràs.

Les narratives transmèdia, les experiències poètiques multimèdia, la proliferació d’imatges, vídeos i músiques al voltant dels textos han accelerat els processos d’hibridació entre les arts que ja apuntaven  el barroc i les avantguardes.

Si ja no podem definir la literatura per contrast amb les altres arts perquè es barregen, hem d’intentar trobar algun element que ens permeti dir que una obra és, essencialment, literatura i no una altra cosa (art digital, multimèdia, videoart, etcètera).

Quan la digitalització accelera la hibridació de les arts, només la centralitat de la paraula defineix la literatura.

Reproducció d’un apunt de 2016 que ja era havia estat publicat abans la plataforma Medium (2013)
Imatge: Yusunkwon, Flickr (CC BY 2.0)

.