Vol lligar? Escrigui

Benvolgut vescomte,

El meu problema és que em veuen venir d’una hora lluny. Quan m’acosto a les dames i els miro els ulls, ja demanen el compte i se’n van. Tinc el front transparent, m’entén? Si no puc ni flirtejar ja es deu imaginar que tampoc lligo gens. Al Tinder em rebutgen pel mateix motiu. Necessito una solució.

Esperant la seva resposta, s’acomiada ben atentament,

El senyor Pop

Apreciat senyor Pop,

Li aconsello que comenci sempre escrivint. Això sí, no escrigui cartes: no es pot imaginar la feinada que he tingut per recollir la seva a Correus, certificada amb justificant de recepció. Agafi el mòbil o l’ordinador i escrigui missatges o xategi: Facebook Messenger, Whatsapp, Telegram, Snapchat. No se les acabarà, les eines.

Vostè deu recordar que quan va néixer la ràdio tothom deia que l’escriptura s’acabava. Quan va sortir la televisió, ja l’extremunciaven (aleshores es parlava, amb la boca molt plena, de “cultura audiovisual”). Per descomptat, quan va arribar la multimèdia a Internet ningú no donava ni un duro per això d’escriure.

Però l’escriptura persisteix. Jones i Hafner a Understanding digital literacies (Routledge, 2012) afirmen, sense embuts, que l’escriptura és encara l’eina primària de comunicació en entorns en línia i el mètode més persuasiu d’interacció. Contra els pessimistes que al tombant de segle deien que els xats eren una rèplica imperfecta del cara a cara, la realitat és que han esdevingut un nou gènere comunicatiu, amb usos, característiques i prestacions exclusives com confirma l’abundància d’eines de darrera fornada que s’hi han especialitzat. Són eines que permeten la multimèdia, però que tenen en l’escriptura el tronc principal de comunicació. Gràcies a aquests programets, avui s’escriu més que mai.

Ja ho veu, senyor Pop: l’estic convidant a convertir-se en un calamar de tinta fàcil.

Potser deu pensar que aquesta nova manera d’escriure ha estrafet el llenguatge i ha afavorit tota mena de codis, abreviatures i símbols que en suposen un empobriment. Des del meu punt de vista, i disculpi’m, en són un factor de renovació. El llenguatge té nivells i una conversa privada no pot ser ni ha de ser, en cap cas, acadèmica.

Pensi que interactuar al món digital mitjançant l’escriptura permet fer coses molt diferents de les que permet la interacció en viu, tot i que ens obliga a adaptar-nos a unes regles del joc noves. Això sí, amb tota seguretat, escriure li permetrà reduir els “costos transaccionals” del cara a cara, és a dir, totes aquelles formalitats, servituds socials i incomoditats que comporta mirar algú directament als ulls. Per exemple, podrà ser glamurós sense treure’s aquella samarreta imperi de cotó blanc que porta quan va per casa. Sí, la de les taques.

Ja se’n deu haver adonat, senyor Pop, que més que respondre la seva consulta li he parlat de l’escriptura al món digital. I què esperava de mi, doncs?

Pel que fa als seus interessos particulars, pensi que escriure és discret i li permet mesurar bé el que vol dir i trobar la manera més encertada de dir-ho. A més, facilita el flirt: Allucquère Rosanne, al llibre The War of Desire and Technology at the Close of the Mechanical Age (MIT Press) considera que els dispositius digitals són, en certa mesura, una extensió de nosaltres mateixos que podem utilitzar de maneres diverses. Si en fem un ús escrit, que aquesta autora qualifica d’ample de banda baix (low bandwidht), podem augmentar la tensió eròtica i generar fantasies complexes. Complexes! S’ho imagina?

És cert que alguns amics amb experiència el que em diuen és que és molt fàcil relacionar-se per escrit a les xarxes i el que costa és, després, passar als fets. Deixarem de banda aquest petit detall, oi?

Tingui sempre present que escrivint podrà calibrar els sentiments: els seus i els de l’altra persona. I el més important en el seu cas, disposarà d’una recambra emocional (emocional buffer). És a dir, l’escriptura li permetrà contenir les emocions, regular com les expressa i controlar-les en tot moment. Per si fos poc, escrivint podrà mantenir el caliu quan no coincideixi en horaris ni llocs amb les seves conquestes: els podrà enviar petits senyals quan convingui, sense trencar-los les oracions. La comunicació escrita en el món digital ha sabut usar l’asincronia avantatjosament! No me les assetgi, però!

Que la privacitat està en qüestió i que tots aquests missatges un dia poden aflorar i posar-lo en evidència? Sí! Però recordi que la conversa a La Camarga va ser un cara a cara que sense cap mediació digital i ja veu si en va ser de privada. Per cert, no oblidi el concepte de mediació digital, perquè en tornarem a parlar.

Escrigui, doncs. I sobretot llegeixi Les relacions perilloses, de Pierre Choderlos de Laclos: un tutorial avant la lettre i pensat per a vostè d’això que en anglès en diuen texting. Només ha de canviar els salons neoclàssics pels grups de Whatsapp i les cartes per missatges privats i xats.

Amb tot el que li he explicat, té l’èxit assegurat, senyor Pop. Però procuri de no prendre-hi mal ni fer-ne gaire. I si pot ser, no participi en cap duel.

Ben cordialment,

Valmont

Apunt original