Anton Ferret Baig ha publicat els llibres de poesia Turisme interior (Pagès, 2024), Perdent la por (Saldonar, 2023) i Estricta litúrgia (Trípode, 2026), guardonats respectivament amb els premis Narcís Lunes i Boloix, Jordi Pàmias i Marià Manent.

Dirigit per Esteve Molero, va participar en l’espectacle poètico-musical sobre els sonets Un sonet com sona al Festival Udaeta de Sant Pere de Ribes. Prèviament havia publicat els poemes “L’amant elàstic” i “Corpus” a Branca#2 i Branca#3. 

Té un vici estrany conegut com a literatura digital. Va obtenir la menció Vicent Ferrer del Premi Internacional Ciutat de Vinaròs de Literatura Digital amb Retorn a la Comallega (2006) i The Fugue Book (2008), obra recollida a l’antologia internacional ELO 2. Encara avui continua barallant-se amb dígits i lletres i l’any 2021 va publicar l’hipertext Usa’m, musa.

Ha escrit relats. Va resultar finalista al concurs Relats On Line de TV3 i Edicions 62 els anys 2000, 2001 i 2002; també va ser finalista als premis L’Elefant Torrat de Reus i en diverses ocasions als Premis Literaris Penedesencs. Va guanyar en dues ocasions el premi Mostra del Calçot de la Masia Bou de Valls en categories de prosa i poesia. A més del guardó i l’estipendi el van convidar a uns àpats gens frugals, dels quals guarda un excel·lent record i els dits emmascarats.

Llicenciat en Filologia Catalana i Comunicació Audiovisual, treballa a la Conselleria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. És un funcionari gris que exerceix al Barri Xino, tocant a la Rambla. Ell us dirà, i potser és veritat, que s’hi esforça moltíssim i que no ha escatimat mai cap hora a la feina que estima, que consisteix a promoure el coneixement i l’ús del català entre els seus conciutadans.

Nascut a Vilafranca del Penedès l’any 1968, ha viscut mitja vida a Sant Pere de Ribes i l’altra mitja a Sitges. Col·labora a L’Eco, el setmanari d’aquestes localitats, a +Dialogal i al digital cultural Núvol (articles).