Em dic Anton Ferret Baig amb adreça, a efectes legals, a Sitges (08870).
Vaig crear aquest lloc, salnitre.com, l’any 2008 per tenir-hi els meus experiments de literatura digital, ja que no he trobat sistemes gratuïts o serveis editorials adequats per al tipus d’experiments que faig (bàsicament perquè combinen diverses tecnologies i defugen eines estàndard). En pago jo mateix el manteniment i en tinc, doncs, la responsabilitat.
Si algú té experiments similars i els vol publicar aquí perquè tampoc troba llocs adequats, parlem-ne.
Faig servir un allotjament web de lloguer de l’empresa Dinahosting, ubicada a Santiago de Compostel·la, un servei excel·lent, per cert.
No recullo dades personals excepte les que m’enviïn mitjançant el correu particular de contacte (salnitre arrova gmail punt com).
Tot i que alguns experiments literaris juguen amb la proximitat amb el lector i pot semblar que el servidor emmagatzema dades personals o pot enregistrar vídeos o àudios, no és així. La realitat tecnològica de les obres és una combinació de galetes, sessions, codi i serveis externs que intento explicar a continuació.
Les galetes emmagatzemen fragments d’informació a l’ordinador o el dispositiu que utilitza el lector i serveixen perquè quan avanci en la lectura de les obres, el servidor l’identifiqui i hi hagi una continuïtat, és a dir, allò que ha llegit es doni per llegit i, doncs, que no hagi de repetir necessàriament les tries que ha fet o les opcions de configuració que ha anat fent.
Les sessions són informació que es conserva al servidor i es recupera a partir de la referència de les galetes, però expira al cap d’unes hores. Les galetes també expiren al cap d’uns dies.
El codi permet jugar amb aquestes informacions i combinar-les amb la matèria literària per oferir algun resultat al lector.
Per exemple, en l’experiment The Fugue Book (versió actual), totes les dades ficcionals que el lector aporta (la personalitat amb què vol fer la lectura, els seus amics ficticis, etc.) s’enregistren en sessions al servidor vinculades a una galeta que el lector té en el seu dispositiu de lectura. Es recuperen a mesura que s’avança en la lectura i, passat un temps, s’esborren totalment.
En la versió inicial d’aquest treball (2008), es jugava amb dades personals obtingudes de Facebook, amb plena consciència del lector, però a mesura que la plataforma ho va restringir i van canviar les condicions i les lleis sobre dades personals, ho vaig desmuntar. De fet, l’obra inicial versava sobre la fragilitat de la identitat en l’era digital. També havia d’emmagatzemar el correu del lector, ja que l’obra enviava correus reals. De tot això, ara, no en queda res actiu.
Un altre exemple per entendre el funcionament d’aquestes qüestions el trobareu a Usa’m musa (2021). Quan avança en la lectura, el lector ha d’autoritzar l’accés a la càmera o al sensor d’ubicació del mòbil per poder combinar-ne l’aportació amb el codi que es descarrega del servidor (aquest codi que es descarrega és javascript). El retorn que el lector n’obté (per exemple, un vídeo combinat amb poesia o informació d’ubicació inserida en el text) no queda enregistrat ni emmagatzemat enlloc fora del seu dispositiu mateix.
D’altra banda, molts dels continguts són combinacions de matèria literària i codi que s’executen o bé al servidor o bé al dispositiu del lector, però no interactuen amb informació personal. És el cas de l’obra Retorn a la Comallega (2006).
En aquests experiments i en les presentacions que en faig, també utilitzo elements incrustats des d’altres llocs (per exemple, vídeos, imatges, articles, etc.). El contingut incrustat des d’altres pàgines web es comporta exactament com si el visitant estigués visitant l’altra pàgina web. L’exemple més clar són els vídeos allotjats a Youtube.
Aquests llocs externs poden fer servir galetes, incrustar seguiment addicional de terceres parts i monitorar la interacció amb el contingut incrustat, incloent-hi la traça de la interacció amb el contingut incrustat si teniu un compte i heu iniciat sessió en aquests llocs (cosa que és força probable en serveis com ara Youtube).
En algun dels experiments també utilitzo altres serveis externs com per exemple els de text a veu, que quan escau requereixen directament autoritzacions al lector.
Per poder conèixer un xic l’audiència i com es comporta, faig servir el sistema Google Analytics, que també allotja galetes i treballa amb informació de sessions i d’altre tipus. Aquest servei extern té les seves pròpies condicions.
D’un temps ençà, quasi tots els continguts estan muntats sobre el sistema de gestió de blogs WordPress, amb galetes i sessions pròpies i dins del qual faig servir un munt de complements (plugins), alguns dels quals també obtenen dades de sessions i instal·len galetes.
Aquestes obres contenen, en alguns casos, scripts, imatges o altres continguts reaprofitats. Figuren als respectius apartats de crèdits: