En altre temps, per saber qui ets i com ets, hauria entrat a Facebook i t’hauria agafat la informació sense miraments. Hauries començat la lectura amb la identitat que exhibies davant dels teus “amics”, fos veritable o falsa, fos honesta o rabiosament interessada. Però aquella arcàdia idíl·lica s’ha acabat i ja no sé com esprémer-te la personalitat.
En qualsevol cas, per llegir aquesta obra has de ser algú. Veritable i amb amistats veritables, si vols. Fals i amb amistats falses, si vols. Amb el teu caràcter real o amb un caràcter que no has tingut mai. Amb unes virtuts i uns excessos, però algú.
Com ets o com vols ser, aquí dintre? No ho pots passar per alt.