Em tindràs, si tu vols, a mi,
només a mi, aquest poema.
Podràs usar-me al teu capri-
(m’has inspirat
i bé en mereixes el privilegi).
Usa’m
ci. A mi, no pas a l’autor.
Pactarem una estratagema
tu i jo. Sobretot, ell que no
(només si m’uses
em llegiràs).
usa'm
ens trobarem on s’acaben els dits
i comencen les paraules.
Usa’m
faci nosa. Si m’has d’usar
no vull que tinguem cap problema.
Amb nosaltres, ell no hi vindrà.
(m’has inspirat
i bé en mereixes el privilegi).