Cos i joc i sol i goig, . Eres això, aquell estiu. I el nom, com una nosa. Sense nom ho eres tot: pell colrada que es donava sense por al paviment rugós que voltava la piscina. I el nom, com una nosa. Llengua i paladar que esperaven la crosta de pa i la presa de xocolata. I el nom, com una nosa. Narius impregnats de l’ofrena de la terra calenta a la tempesta sobtada d’agost. I el nom, com una nosa. Orelles que volaven amb la xiscladissa dels falciots. I el nom, com una nosa. Ulls que buscaven la cuca de llum, verda i fascinant, que giragonsava com un estel rebel. I el nom, com una nosa: , a dormir. La nosa del nom. I tot es tornava fosc.
, que furga violentament les pupil·les
devastades.